El llibre Journeys in the Sun. Travel Literature and Desire in the Balearic Islands (1903-1939), del doctor Eduard Moyà, professor associat del Departament de Filologia Espanyola, Moderna i Clàssica i membre del grup de recerca en Relat de Viatges i Mite Insular. El Viatge a les Balears (RELATMIT), ha estat guardonat recentment per la European Society for the Study of English amb l'ESSE Book Awards.
L'ESSE és una associació internacional de gran prestigi, fundada a Roma l'any 1990, que aglutina 33 associacions nacionals d'educació superior dedicades a la recerca al voltant dels estudis anglesos. El seu objectiu principal és fomentar el coneixement de la llengua, les cultures i les literatures anglòfones. El guardó es va donar a conèixer en el marc del XIV Congrés de l'ESSE, que va tenir lloc a Brno (República Txeca), del 29 d'agost al 2 de setembre.
El volum, editat per Edicions UIB, recull una part de la tesi doctoral d'Eduard Moyà, defensada a la Universitat de Queensland (Austràlia). L'obra analitza com es va crear durant el primer terç del segle XX la imatgeria associada a les illes Balears. Per què Mallorca és com una «font de plaer i de joc» inesgotable per al turisme europeu? On neix la idea que Eivissa és una illa per a la transgressió? I per què Menorca no participa en aquest discurs del plaer a la primera meitat del segle vint? El Mediterrani i les illes Balears han encisat sempre les ments dels viatgers britànics. Els primers anys del segle vint la indústria turística fa les Illes accessibles a un ampli nombre de visitants, que les capturen amb fotografies i paraules. Durant les dècades següents, les representacions idíl·liques i pastorals de les Illes canvien i es desenvolupen considerablement fins a convertir-les en una destinació popular per a turistes que cerquen el plaer sensual del sol i la mar. Prenent aquestes darreres representacions com a punt de partida, Journeys in the Sun examina com aquestes imatges varen ser creades/modulades/articulades per conformar l’espai definitiu del plaer i el lleure que avui constitueixen Mallorca i Eivissa. El cas de Menorca és sorprenentment diferent. La descripció i l'evolució de termes com «viatger», «turista», «autenticitat», «paisatge», «Sud», «Nord», «perifèria», «centre», «exotisme», «vestits» i «costums» són examinades per tal de valorar la seva contribució a la formulació del «paradís balear» el primer terç del segle vint.