La reflexió sobre els feminismes actuals que ofereix aquest llibre parteix de la metàfora de
René Char “una herència sense testament”, que va inspirar la filósofa Hannah Arendt i
posteriorment les filósofes Françoise Collin i Fina Birulés. Totes elles han contribuït a la
mirada complexa que proposa l'obra per a entendre la teoria i praxis feministes. Reverter
considera el llegat i la genealogia feministes com una herència fonamental que en cap cas s'ha
d'interpretar com un testament. No hi ha línies de compliment obligat. El feminisme, modulat a través de diferents temps i geografies, és un llegat que requereix dur a terme transformacions contínues de les formes de conceptualitzar i organitzar les societats. L'objectiu principal serà sempre el mateix: la igualtat i la llibertat per al subjecte polític del feminisme. Pensar com poder acostar-nos a aqueix objectiu és l'interès principal del llibre.
La proposta de Reverter permet conjuminar reconeixement i transformació material de la
realitat. Per a açò vincula la perspectiva interseccional amb la teoria de la performativitat.
Amb tots dos acostaments teòrics sorgeix la necessitat d'entendre la política i el subjecte
polític de manera nova: com a coalició constant, com a tasca de diàleg, acords, disensos i
revisió permanent.