L'autora ens presenta una anàlisi dels processos històrics, socials i culturals que són a les arrels de les representacions socials de la infància de l'edat mitjana, fins arribar al segle XVI.
Després aborda els segles XVII (el reformisme religiós del Barroc) i XVIII (la Il·lustració), quan dos filòsofs, John Locke (1632-1704) i Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), prenen una importància rellevant en els canvis de mentalitat dels adults sobre els infants i la infantesa. Més endavant tracta la problemàtica de les criatures pobres en general i, més específicament, la flagrant situació de les nenes pobres. Aborda els segles XIX i XX, quan els infants passen de la seva situació de treballadors a la d’escolars, i la gran importància que han tingut els feminismes en la nova definició de família i concepció dels infants. Final ment, Viladot debat la situació actual de la infantesa, la del segle XXI, els seus problemes, les pors i ansietats que genera en els adults, la relació amb la família actual i la interrelació que manté amb les noves tecnologies.
Maria Àngels Viladot és Doctora en Psicologia Social per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònomade Barcelona, en la qual ha exercit de professora durant deu anys. Actualment és professora consultora dela Universitat Oberta de Catalunya.
Podeu consultar la fitxa tècnica que adjunto on trobareu informació més completa d'aquesta obra que, d'altra banda, està a la seva disposició a les llibreries especialitzades de tot Catalunya i al nostre web:www.editorialuoc.cat