Amb la fragmentació territorial de l'Imperi Romà, a partir de l'Antiguitat tardana l'hàbit epigràfic va experimentar una transformació evident i, lluny de desaparèixer, es va perllongar sense solució de continuïtat fins al Renaixement. Almenys tres van ser els procediments que van assegurar aquesta continuïtat: la producció de nous epígrafs a imitació dels antics; l'ús i la reutilització d'epígrafs antics en contextos secundaris; i la producció d'epígrafs falsos. Les aportacions d'aquest volum -que recull les ponències del Col·loqui Internacional que va tenir lloc a Madrid el novembre de 2010- tracten diversos aspectes referits als dos últims processos i incideixen en l'estudi de la falsificació. Així doncs, al costat dels exemples que s'ofereixen sobre la reutilització d'inscripcions i l'amortització de suports antics, el lector podrà endinsar-se en les raons que permeten detectar la falsedat d'una inscripció; els motius que indueixen els falsaris a elaborar i fins i tot gravar els seus textos; i la forma i el valor que la crítica ha atorgat a l'estudi d'aquests textos i objectes. La vida dels tituli antics (paleohispànics, grecs i romans) es va perllongar molt més enllà del seu primer ús i amb això es va constituir un llegat important d'imitationes i apocrypha que ha tingut gran incidència en la construcció del passat peninsular hispànic, fins a arribar a les portes del segle XXI, com podrà comprovar amb sorpresa el lector.
Con la fragmentación territorial del Imperio Romano, a partir de la Tardoantigüedad el hábito epigráfico experimentó una trasformación evidente y, lejos de desaparecer, se prolongó sin solución de continuidad hasta el Renacimiento. Al menos tres fueron los procedimientos que aseguraron esta continuidad: la producción de nuevos epígrafes a imitación de los antiguos; el uso y la reutilización de epígrafes antiguos en contextos secundarios; y la producción de epígrafes falsos. Las aportaciones de este volumen -que recoge las ponencias del Coloquio Internacional que tuvo lugar en Madrid en noviembre de 2010- tratan diversos aspectos referidos a los dos últimos procesos e inciden en el estudio de la falsificación. Así pues, junto a los ejemplos que se ofrecen sobre reutilización de inscripciones y amortización de soportes antiguos, el lector podrá adentrarse en las razones que permiten detectar la falsedad de una inscripción; los motivos que inducen a los falsarios a elaborar e incluso grabar sus textos; y la forma y el valor que la crítica ha otorgado al estudio de estos textos y objetos. La vida de los tituli antiguos (paleohispánicos, griegos y romanos) se prolongó mucho más allá de su primer uso, con lo que se constituyó un importante legado de imitationes y apocrypha que ha tenido gran incidencia en la construcción del pasado peninsular hispánico, hasta llegar incluso a las puertas del siglo XXI, como podrá comprobar con sorpresa el lector.
---------------------------