Diu la saviesa popular que són voladors, cecs, molt abundants arreu del món, que cacen a la nit i que descansen de cap per avall. Ara bé, dels ratpenats, els únics mamífers capaços de volar, la major part de la gent en sap ben poca cosa. Descobrir la part de ciència i de mite que hi ha darrere els ratpenats és l'objectiu del llibre Ratpenats. Ciència i mite, de Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, obra dels investigadors Jordi Serra, Marc López, Xavier Bayer, Blanca Amengual i Cisco Guasch.
El llibre es presentarà el proper dimarts, 19 de maig, a les 18 h, a la Sala de Graus de la Facultat de Biologia, en un acte en què participaran els investigadors Marina Blas, directora del Departament de Biologia Animal; Rosina Gironés, del Departament de Microbiologia; Joaquim Gosálbez, del Departament de Biologia Animal, i Jordi Serra, coordinador de l’obra i membre del Grup de Recerca Consolidat de Biologia Animal.
Hi ha més de 1.100 espècies de ratpenats a tot el món. De fet, representen el 20 % de les espècies conegudes de mamífers, i cada any se’n descriuen de noves. Van sorgir al nostre planeta fa uns 65 milions d’anys, i avui dia els trobem als deserts, a les selves tropicals, a les serralades, a les illes més aïllades, i a les regions temperades i boreals. Solen refugiar-se en coves, mines abandonades, forats i branques d’arbres, teulades, golfes, soterranis, caixes de persianes, etc.
Conqueridors de les hores nocturnes i de l’imaginari popular, els ratpenats són un exemple de biodiversitat en els mamífers. Són de mida variable, des del més petit que viu a Tailàndia i pesa uns 1,5 grams, fins a una espècie de Malàisia de més d’1 quilogram de pes, i mostren una longevitat extraordinària (el diminut ratpenat de Brandt viu 41 anys). Actius voladors en horari nocturn, solen emetre crits ultrasònics per orientar-se i caçar preses en la foscor de la nit.
Els vampirs són els únics mamífers que es nodreixen de sang. De ratpenats hematòfags, n’hi ha tres espècies (Desmodus rotundus, Diphylla ecaudata i Diaemus youngi) i només es troben a les regions tropicals i subtropicals del continent americà. Per alimentar-se, el vampir ha de xuclar, cada nit, quasi la meitat del seu pes corporal en sang de les seves preses (cavalls, vaques, aus, etc.). La digestió de la sang és lenta i sol durar moltes hores.
D’on ve la mala fama d’aquests mamífers voladors? Sovint, el diable té ales de quiròpter, un animal relacionat amb la bruixeria. En les cultures orientals, simbolitzen coses positives, com ara l’amistat, la noblesa, la salut, la sort, l’alegria o la virtut. Sovint porten bona sort i el mal averany sol arribar quan algú en mata un. El que no és tan conegut per tothom són els efectes positius dels ratpenats sobre el medi ambient: eliminen grans quantitats d’insectes que fan malbé els cultius, regulen els hàbitats naturals i ajuden a la pol·linització de flors i a la dispersió de les llavors vegetals. En un àmbit més aplicable, l’orientació ultrasònica ha ajudat a millorar els sonars i la saliva anticoagulant dels vampirs es fa servir en les malalties cardíaques, etc.
A més dels continguts sobre biologia, ecologia, reproducció, hàbitat o migracions, el llibre dedica tot un capítol a les 28 espècies de quiròpters de Catalunya i les illes Balears, una de les poblacions de quiròpters més interessants de la península Ibèrica i de la qual l’equip de Jordi Serra és un bon coneixedor. De cada espècie, els autors en fan una anàlisi acurada de la morfologia, la biologia, l’ecologia, l’etologia, l’hàbitat i la distribució, com a resultat de més de 26 anys d’estudis de camp i de laboratori de tot l’equip investigador. Segons els autors del llibre, «en els darrers temps, ha anat augmentant progressivament la quantitat de gent que des d’una perspectiva o altra s’interessa pels quiròpters». I això és una bona notícia, considerant que els autors adverteixen que en un futur no gaire llunyà bona part de les espècies podrien desaparèixer del nostre planeta arran de l’impacte de l’acció de l’home.
Redacció: Comunicació
adreça electrònica: premsa@ub.edu
Telèfon: 934 035 544
Fax: 934 035 357